A continuació analitzarem cas per cas quina es la situació als pobles de
Fontanars dels Alforins
En aquest poble d’uns 1000 habitants, situat al oest de la vall d’Albaida, es va presentar un PAI amb el projecte “Residencial Golf Fontanars”, que contempla la construcció de 800 vivendes[1], un hotel i un camp de golf a les de Sant Elies i Ca el Peller.
Aquest projecte es construiria en sol rústic a una zona amb vinya i pinars que ha estat declarada LIC (Lloc d’Interés Comunitari) al 2002 per part de 
Josep Sorribes, professor d’Economia Regional i Urbana de
En aquest cas, el projecte no naix d’un grup inversor estrany al poble, al que l’absència de vinculació amb la població i el paisatge suposa un “meninfotisme” complet... Al darrere de tot hi ha Vicent Francés, un constructor de Fontanars amb una empresa de construcció a Ontinyent (Construcciones Francés i Promociones Francés[4]). Els terrenys ja havien estat adquirits prèviament. Tot i tindre una empresa de construcció, per a dur a terme el projecte van crear una empresa “Espacios Medioambientales Fontanars S.L. , on hi havia la filla del constructor i dos socis més.
Aquest projecte va provocar una fractura social al poble. Cal contemplar l’impacte d’una urbanització que suposaria un increment de la població d’un 240%[5], amb un perfil socioeconòmic determinat ( cases de 200m2 adossades i de
L’alcalde, lluny de ser una part imparcial en aquest enfrontament entre els partidaris i opositors del PAI, va ser un dels que el recolzà més activament, en unes declaracions, Vicent Ribera, l’alcalde del poble, va dir que “Si no el fan a Fontanars el faran a altre lloc prop d’ací i l’aigua que s’utilitzarà serà la mateixa”[6]. El seu argument no es doncs que hi ha aigua suficient... sinó que per a que la barbaritat es faça i es beneficien uns altres, que es “beneficie” el poble. La cosa no quedava ací, poc després, la televisió local de Fontanars emetia un publireportatge sobre la urbanització on es podia vore l’alcalde promocionant el projecte, com una opció de futurs per a la població. En aquest tipus de publicitat, sempre es maximitzen els guanys mentre els costos socials i ambientals son minimitzats.
En el cas de Fontanars, a aquest projecte caldria afegir el d’un centre penitenciari, un embassament del trasvassament Xúquer-Vinalopó, un parc eòlic i una planta de destrucció de pneumàtics... tot un panorama si s’acabara materialitzant[7].
Al poble, en oposició a aquesta ofensiva, es van realitzar diverses assemblees per a que els promotors i l’alcalde donaren explicacions. Segons Tomàs Bordera, veí de Fontanars i membre de la plataforma que s’oposà al PAI, aquesta situació va portar a la divisió del poble, seguint una fractura que barrejava fidelitats al alcalde (del PP) i interessos econòmics. Es van presentar prop de 90 al.legacions al projecte, però aquestes foren ignorades per l’ajuntament, que va aprovar el Pla.
Finalment, el PAI va ser retirat, però no per les autoritats, sinó per el mateix constructor. En una carta pública datada al 30 de Juny, Vicent Francés comunica que “resulta necessari desistir de l’actuació urbanística” per les amenaces rebudes per la seva família (diu que l’amenaçaren de mort) i perque el revol alçat per l’oposició al PAI havía “alterat la pau social” del poble (el vocabulari emprat recorda al d’un altre règim)[8]. Tot i això, Francés continuava defensant en la mateixa carta els beneficis que hauria generat per al poble el seu projecte.
Poc després d’això, al setembre del 2005 apareixen avantprojectes i consultes a l’ajuntament d’Ontinyent per dur a terme nous PAI.
Ontinyent
En el cas d’Ontinyent, des dels anys
El 22 de setembre del 2005 es presenta un avantprojecte de PAI a “
Un més després, apareix altra notícia segons la qual, un grup “d’hostalers i empresaris” tanteja l’ajuntament sobre la realització d’un PAI a la finca de l’Alianda. Aquest incloïa un camp de golf de 9 forats, hotel, balneari, 1.500 vivendes i una planta embotelladora d’aigua... que suposarien una inversió d’uns 42 milions d’euros[9].
Per les mateixes dates s’hauria produït altra consulta al ajuntament (sense presentar tampoc cap projecte) on parlaven de fer un camp de golf i 4.000 vivendes a la zona de
En els dos casos l’ajuntament va desestimar les propostes, tot dient que no era el model de creixement que volien per a la ciutat.
Bocairent
Uns mesos després, el 21 de desembre del 2005 es presenta un PAI a Bocairent (las Peñas Resort). En aquest cas, es tractava de la construcció de 1500 cases de luxe i un camp de golf fora del poble i a tocar del Parc Natural de la serra de Mariola. El projecte, que en un primer moment incomplia la normativa de
En aquest cas, la contestació social va fraguar ràpidament una coordinadora contra la macrourbanització, que integrava també gent de Banyeres (el projecte quedava a 1km del nucli urbà de Banyeres i a
L’ajuntament va tractar d’aprovar ràpidament una ordenança local necessària per a crear un marc d’aplicació per als PAI però no ho va aconseguir després que un dels transfugues del PSOE votara en contra de forma imprevista. Davant la polèmica que s’havia alçat al poble, l’alcalde es va comprometre a realitzar una consulta popular (que no tindria un caràcter vinculant...).
En aquest cas, el projecte serà desestimat el 29 de juny del 2006 davant l’informe negatiu de
Albaida
Sobre les mateixes dates en les que pareixia que s’estava tombant el projecte a Bocairent, es va fer pública l’existència de negociacions entre Juan José Beneyto (alcalde d’Albaida) i la promotora Alter S.A[11]. En aquest PAI hi havia la construcció de 1500 vivendes de luxe (Albaida 2181), amb un camp de golf, tot això comportava la requalificació de 
Francisco Cholvi Puig, al capdavant de l’empresa Alter S.A.( Alternativas de Promoción Economica y Urbana S.A.), havia estat comprant terrenys a la zona des de feia un any, malgrat que l’alcalde havia negat reiteradament l’existència de cap projecte (dient que en cas d’aparèixer ho faria públic immediatament...). Tot i aquestes afirmacions, en un decret de l’alcaldia datat del 2 de febrer del 2006, Beneyto demanava als serveis tècnics i jurídics de ajuntament, un informe sobre la petició de la promotora de realitzar un PAI a Albaida.
En la presentació pública del projecte, Alter S.A. es comprometia a pagar 1’5 milions d’euros al ajuntament d’Albaida “en compensació” per la requalificació (de major extensió que el total del sol urbà i industrial urbanitzat a la població). Segons la proposta de conveni que va fer l’empresa, el pagament de la “compensació” portaria a terme conforme es superen els tràmits legals, a canvi, l’ajuntament es comprometia a actuar amb “diligència” i dur a terme la “immediata i urgent” aprovació del conveni i la convocatòria d’un concurs públic “ajustat” a al acord en un termini anterior als sis mesos[12].
Aquest acord ha estat impugnat per l’Abogat del Estat [13] ja que incompleix la llei de Contractes,
Aquesta col.laboració per part del ajuntament no es va fer esperar, segons l’alcalde “Albaida será la afortunada ciudad que recibirá una lluvia de millones gracias a un proyecto que supondrá la creación de 1.500 empleos que ayudaran a capear la crisis del textil y permitirán a la ciudad doblar su actual población y asumir la posición que le corresponde”.
Enfront d’això també apareix una plataforma ciutadana “Albaida decideix”, promoguda des de l’associació Cultural
D’entre els arguments que aquestos utilitzaren hi ha l’existència al municipi de 727 cases buides, que unides a les 1500 que es podríen construir dins el municipi seguint un desenvolupament urbanístic normal sumen un total de 2.227 vivendes disponibles, des de la plataforma qüestionen “quina es la necessitat de fer un PAI si poden vindre a viure al poble tots els que vullguen, amb possiblitat d’integrar-se sense crear cap gueto?”[14].
Pel que fa als 1.500 llocs de treball dels que parlava l’alcalde (aquestos polítics son molt ràpids alhora de parlar de milers de llocs de treball i beneficis al “pais” dels grans esdeveniments), des de la plataforma assenyalen que, una vegada passada la construcció del projecte, el camp de golf i la urbanització crearien un màxim de 150 llocs de treball (50 al camp de golf i
Arribats a aquest punt, cal assenyalar que aquestos projectes urbanitzadors es presenten amb una campanya de marketing, ofereixen una sol.lució al dèficit pressupostari dels ajuntaments que donen lloc a una millora del finançament a curt termini (amb l’increment dels impostos per l’activitat immobiliària però que te efectes catastròfics a llarg termini ja que es l’ajuntament el que haurà de respondre a la dotació de serveis (aigua, llum, comunicació, assistència social...). En les reunions informatives que va organitzar la plataforma de Bocairent, assenyalaven pràctiques que s’han dut a terme en aquest tipus de projectes, on una urbanització amb materials de baixa qualitat arribaría a suposar un increment del 300% dels beneficis per al constructor mentre el cost del manteniment anava a càrrec de les arques públiques (posaven l’exemple d’un asfaltat que durava poc més del que duraven les obres...).
Amb la proximitat de les el.leccions municipals, l’alcalde d’Albaida va paralitzar les gestions del projecte per a que els veïns decidiren amb el seu vot el que volien per a Albaida. Vinculava la seva opció a la del desenvolupament turístic, anunciant si guanyava un balneari, un camp de golf, un hospital, més places al centre de dia, un auditori...
Les el.leccions però no han castigat la conducta del alcalde, sinó mes be al contrari. Si al 2003 el PP “despoltronava” al PSOE (amb un Bodí que portava massa anys al poder), ara encara augmentava més el seu avantatge, amb un 58% dels vots emesos. L’abstenció va baixar del 29 al 12%, mostrant la polarització social que havia implicat la polèmica, però ací com a molts altres llocs (i un dels més significatius podria ser el Cabanyal), el model de desenvolupament a costa del balafiament del patrimoni no ha estat castigat sinó premiat per les el.leccions.
A Fontanars dels Alforins (on l’alcalde del PP també s’havia implicat en el projecte) el PP també va incrementar de
Tot i que en la majoria dels casos els ajuntaments on es participa d’aquest tipus d’urbanisme hi ha un govern del Partit Popular, hi ha que assenyalar que no hi ha en l’altre partit majoritari una alternativa a aquest model urbanístic, ja que també hi ha ajuntaments del PSOE que els accepten com per exemple els de Benissuera, Bellús, Salem, Benissoda, Penàguila (un camp de Golf) o Biar (camp de Golf i 1.900 vivendes).
La dilatació del procés amb les el.leccions i l’inici de la “crisi” immobiliària han paralitzat molts dels projectes. En el cas d’Albaida, l’empresa que l’havia de dura terme es troba en suspensió de pagaments i Francisco Cholvi, impulsor del PAI, va presentar un escrit amb al.legacions contra el PAI[16]. En aquest document, Cholvi ataca la gestió del govern de Beneyto i diu que el programa urbanístic aprovat per ell entra en contradicció amb
La quantitat de casos a la comarca de
En tots els casos, es tracta de projectes segregats del nucli urbà tradicional i es troben sobre aqüífers deficitaris (els aqüifers U. H. 32 de
Benissuera
En aquesta població, de 195 habitants i govern “socialista” han requalificat
El projecte ocuparia el 80% del terme municipal (l’altre 20% es troba en zona inundable del pantà de Bellús). Pareix que la suspensió de pagaments de l’empresa promotora ha refredat l’execució.
Bellús
Amb 388 habitants, la requalificació afectaria a 
Beniatjar
En aquest municipi de 235 habitants s’han requalificat 530.812m2, que comparat amb el sol urbanitzat actualment (
A més a més, aquest PAI es troba fora del casc urbà a escassos metres del Paratge Protegit del Benicadell i la fiscalia investiga un presumpte delicte de corrupció.
Vicente Juan Blasco Ibañez, l’administrador de la promotora “Villas del Benicadell S.L.” està casat amb la tècnica del ajuntament que redacta els informes per al PGOU (Pla General d’Ordenació Urbana) de Beniatjar. La redacció del PGOU, que va costar 60.000 euros, la va pagar l’empresa promotora a canvi que l’ajuntament (del PP) modificarà la classificació urbanística dels terrenys que havia anat adquirint la mateixa empresa[19], que fins eixe moment eren “sol agrícola no-urbanitzable”.
A més a més una de les compravendes de terreny va ser protagonitzada per l’ex-alcalde i concejal José Cortell Cortell. Segons la fiscalia, aquest va comprar uns terrenys per 2.860 euros al abril del 2005 i els va vendre tres mesos després per 16.240 euros a la promotora “Villas del Benicadell S.L.”[20].
A aquesta població de 2.600 habitants es va aprovar al novembre del 2005 la construcció de 500 vivendes, es requalifiquen 378.000m2 (amb un increment del 73% del sol urbanitzable i un increment poblacional del 57%).
En aquest cas, l’empresa immobiliària Zaragoza e hijos S.L, a més del sector residencial Benifumet, havia presentat un projecte de Polígon Industrial que també va ser aprovat.
Terrateig
Al desembre del 2005 l’alcaldessa Consuelo Fenollar va aprovar un primer dels PAI i al gener del 2005 un segon. El primer, de la constructora Avilés, proposava la construcció de 400 vivendes mentre el segon, a càrrec de “Terrateig Urbana” en construiría 200 més. En total s’anaven a construir 600 vivendes amb camp de Golf ( un dels nuclis es trobava en una zona inundable per la futura presa del riu Vernissa...), tot açò en un poble de 280 habitants i 134 cases.
A aquesta requalificació també hi ha indicis de prevaricació, l’equip tècnic (aparellador i arquitecte) que treballa a l’ajuntament es el mateix que es troba baix sospites de “cohecho” i delicte urbanístic a Benicolet. L’aparellador està rel.lacionat amb l’empresa que ha comprat els terrenys.
En el cas de Terrateig , la total desconsideració de l’ex-alcaldessa Consuelo Fenollar (la mare de Gregorio Ordoñez), ve de lluny. Fa uns anys van requalificar el paratge de
Amb les últimes el.leccions municipals es va produir un canvi de govern, la nova corporació municipal es va reunir amb els promotors per a manifestar el seu desacord amb el projecte. El nou equip de govern, partidari d’un creixement menys agressiu va decidir el 26 d octubre del 2007, anular els dos PAI.
L’Olleria
En aquest cas, el PGOU, que duia pendent d’aprovació des del agost del 2003, va ser aprovat dos mesos abans de les el.leccions, incloent el PAI de les Vidales, un projecte de construcció de 1.475 vivendes de luxe (amb una requalificació de
Després d’una moció de censura al abril del 2008, el nou govern municipal format per una coalició del PSOE i el Bloc han anul.lat el PAI.
Salem
A aquesta localitat de 500 habitants, hi ha una requalificació de
Bèlgida
A aquesta localitat l’empresa “Zaragozá e Hijos” (la mateixa del PAI de
El desmesurat creixement suposaria a aquest poble de 730 habitants un augment d’entre 4.500 i 6.000 persones.
Benissoda
A aquesta població de 350 habitants hi ha una requalificació de
Benicolet
A Benicolet, de 500 habitants trobem el cas més exagerat de creixement desmesurat. El projecte, que ha estat desestimat fins tres vegades per Consellería, contempla la requalificació de 3 milions de metres quadrats de sol no urbanitzable forestal, que passaria a ser urbanitzable.
El projecte inclou la construcció de 3.500 vivendes a la serra de benicolet, segregades del casc urbà i suposaríen un increment poblacional del 2.100% (10.500 persones).
Com es pot vore en aquest cas, la desestimació del projecte per part de l’administració no implica que aquest no es torne a presentar. La fiscalia del tribunal superior de justícia estudia les vinculacions de l’equip tècnic municipal (el mateix que hi ha al darrere de les requalificacions a Terrateig) així com les del alcalde amb una de les constructores promotores del projecte.
[1] Segons l’informe de
[2] Pareixen significatives les dues arees que inclou aquesta consellería...
[3] Crònica nº543 22 d’abril 2005 pp 6
[4] Utlitiza les dues empreses per a anar canviant als treballadors i no tindre que fer contractes indefinits...
[5] Prenent com a multiplicador la mitjana de persones per vivenda (2’77) de la província de València segons l’Institut Valencià d’Estadística.
[6] Crònica nº536 25 de febrer 2005 pp10
[7] Crònica nº540 1 d’abril del 2005 pp 1
[8] En converses informals s’ha assenyalat que el motiu real fou l’oposició d’un multimilionari propietari d’una companyia de vols de baix cost que no volia veins...
[9] Crònica nº561 30 d’Octubre del 2005.
[10] Segons
[11] Levante-EMV 13 de Maig del 2006
[12] Levante-EMV 16 maig 2006 pp26
[13] Levante-EMV 7 de març del 2007
[14] Levante-EMV 4 de novembre del 2006
[15] Segons Paco Molina, de CCOO.
[16] Levante-EMV 6 de Juny del 2008 pp 20
[17] El càlcul l’han fet tenint en compte que; els habitatges plurifamiliars (com els pisos) consumeixen entre 70 i
[18] Segons va comunicar
[19] Levante-EMV 14 d’abril del 2007
[20] A més a més, Cortell ja era propietari de part dels terrenys que es van requalificar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada