dissabte, 30 d’agost de 2008

Palestina I

Vaig a penjar en les següents entrades diversos articles que vaig escriure per a vilaweb, per posarhi també fotos i algún video que ha anat eixint...

"Aquest es el primer d’una serie d’articles que tractaran sobre palestina. Aquest estiu vam estar allí col.laborant amb el Moviment Internacional de Solidaritat (ISM), el moviment te per objectiu l’observació internacional a controls i invasions militars i la creació d’espais per a que els palestins puguen dur a terme accions de ressistència pacífica. La sola presència d’extrangers i càmeres suavitza les actuacions del exèrcit i els obliga a donar una imatge més “civilitzada”.

Després d’un viatge com aquest, son moltíssimes experiències, reflexions i indignacions les que queden a la ment. Es una obertura mental, que transforma els noms en paisatges i els números en noms, rostres i records.

Vista del mur a Jerusalem Est.

Des de la distància i frivolitat dels mitjans, no parem de vore dia a dia els “desastres” del món, però mai apleguem a ser completament conscients, en el nostre núvol d’hedonisme i “modernor”. Dona angunia veure la brevetat amb la que ventilen qüestions amb importància, amb milions de persones baix ocupació militar i vexacions permanents i inimaginables, mentre passen hores discutint i “argumentant” sobre les relacions entre casposes “celebritats” i futbolistes diversos.

I quan en parlen, hi ha vegades que causen major indignació a qui te mínima idea del que està passant realment. Els qui son assassinats sempre son perillosos terroristes que volen atemptar contra la nostra democràcia occidental (es el pack del islamisme, on cap tothom), l’exèrcit d’ocupació es anomenat “Forces de Defensa d’Israel”, i Gilat Salit (soldat israelià) no es capturat sinó “segrestat”. En canvi, quan parlen dels més d’11.000 civils palestins empresonats per Israel, a ningú se li ocorre parlar de “segrest”, ni tampoc ningú ho acceptaria com a pretext per a deixar Israel sense llum ni carburants...

A més a més, tota la retòrica de la “guerra de civilitzacions” (que d’altra banda no es sosté per enlloc a un anàlisi mínimament rigorós[1]), sols pretén crear uns “altres”. Tots tenim al cap imatges de turbes d’ “islamistes”, cridant i cremant banderes d’EEUU i Israel. Pretenen fer-nos pensar en una banda de destrellatats i fanàtics, que pretenen imposar el burka i la llei del Talio. Davant aquestes caricatures hi ha aquesta visió orientalista, convertida en “realitat” automàticament per les imatges comentades.

Però els comentaris no parlen de la situació d’opressió i amenaça (aquesta real) en la que es troben els països al orient mitjà. Al mateix temps que s’omplen la boca parlant de democràcia s’obliden de dir el paper d’EEUU en la democràcia a la zona.

L’Iran, l’estat que està “amenaçant” el món sencer, gaudia d’una democràcia moderna al 1953, els projectes de nacionalització del petroli que tenia Mossadeg, van fer que la CIA i el MI6 anglés organitzaren un cop d’estat i restauraren al Sha, com a governador titella dels interessos occidentals. Si, el petroli barat del que hem gaudit durant dècades està tacat de sang. Quan escoltem tota la retòrica utilitzada pels EEUU, hem de tenir en compte que son aquestos els que estan rodejant (a base d’estats vasalls i ocupacions militars) i amenaçant, que son ells els que tenen un inmens potencial militar nuclear, i que l’únic que estàn desenvolupant son centrals atòmiques per fer energía.

En canvi es Israel qui ha envaït als seus veïns i qui, en situacions de tensió, ha manifestat als EEUU la seva disposició per utilitzar els missils nuclears dels que dispòsa (com durant la guerra del golf).

La perversió dels nostres mitjans i la nostra autocomplaença com a europeus arriben a extrems insospitats. El cop d’estat perpretat per Fatah fa uns mesos, que va acabar amb el govern democràticament el.legit de Hamas, fou presentat a l’opinió pública com un canvi a un govern d’unitat format per gent aliena als partits. I no acaben ací, a Gaza, on Hamàs ha conservat el poder, es va presentar això com un “golpe de mano”, i estaven la mar de preocupats per els militants de Fatah que intentaven sortir de la franja (i que abans havien estat entrant armes per al cop...).

Com a resultat, els palestins han estat ben a la vora d’una guerra civil (els israelians estaríen fregant-se les mans) i les ajudes europees tornen a afluir a Cisjordània mentre Gaza s’enfonsa encara més enmig del bloqueig total i els càstigs col.lectius. Aquest es el nostre paper en la destrucció de la confiança en la democràcia en la societat àrab més secularitzada i democràtica. A Tulkarem, després d’assistir a un acte amb la que crec que era la vice-presidenta del parlament europeu, un palestí la va posar “a caldo”, era la culpable d’engreixar la corrupció de Fatah, de deixar sense recursos al govern legítim i portar al límit la situació. Si al 31% d’atur sumem que un 24% de la població son funcionaris de l’AP[2], que van estar sense salari diversos mesos, ens podem anar adonant de la situació que vam crear.

Es una política deliberada de divisió, a base d’alliberar solament presos polítics de Fatah, de donarlos diners i armar-los, donar el poder a un govern fràgil, i poder negociar des d’una posició de força. Aquesta es una constant si observem altres moments del conflicte, en el seu moment, la OLP i Fatah també eren qualificats per Israel com “grups terroristes”.

Malgrat que Hamàs ha deixat la violència des que decidiren presentar-se a les el.leccions, malgrat la seves tasques de cobertura social (al torn que Fatah desatenía les seves obligacions en sanitat, educació...), malgrat que entre les seves files i carrecs hi ha també cristians... seguirà apareguent com una organització terrorista, islamista (en el sentit més pejoratiu que li donen).

Ara pretenen endurir encara més el bloqueig en el que viuen els palestins de la franja de Gaza, amb el tall de subministres d’electricitat i carburants, violant novament la legalitat internacional i les resolucions de les Nacios Unides (que per altres països es motiu suficient per una brutal isanguinaria invasió militar). La situació en la que viuen sería impensable per qualsevol mentalitat occidental.

Ser conscient del que passa cada dia a altres parts del món ens permet saber realment on estem, i ens obliga al mateix temps a fer tot el que estiga a les nostres mans per millorar la seva situació. Encara que semble una zona perillosa, que done impressió de ser “la guerra”, els privilègis que es tenen per ser un ciutadà occidental et fan intocable per als soldats israelians (volen conservar la seva imatge de civilitzats). D’altra banda, els palestins son gent d’allò més hospitalaria amb els internacionals, son innumerables les tasses de café i te que hem hagut de prendre amb families que et feien entrar a les seves cases i t’oferien de tot (altra lliçó que deuríem aprendre sobre com es tracten els imigrants...).

Als següents articles analitzarem la problemàtica de les distintes zones on hem estat treballant.


Ací teniu el documental "Occupation one by one", que analitza el desenvolupament del conflicte i mostra pas per pas en que consisteix l'ocupació militar israeliana. Està en anglés però val la pena fer l'esforç...




Pàgina International Solidarity Movement; www.palsolidarity.org


[1] Concepte dissenyat a priori amb argumentacions elàstiques i interessades que tenen en compte o ometen questions per acabar assenyalant la conjunció sino-islàmica com l’enemic d’occident...

[2] Autoritat Palestina

dilluns, 25 d’agost de 2008

DE LES CONDUCTES NO ADQUISITIVES

de dies plens sense consum ni possesions
enyorances d’ençà, del mai viscut,
d’abans que el món es capgirarà
i el mercat envaira l’insospitat



el gran Millàn (crack de cracks) ens ha desmontat peça a peça la despossessió del gran canvi, el pas del "antic règim" a la "modernor"...
aquella història fantastica de “enclosures act’s” i capitalistes que pensen l’industrialització redona des d’un despatx, com un procés maquiavèlic,
aquella que ensenyen a tots els instituts, esquema fals, però que funciona per ventilar ràpid i pasar de tema

De proletaris desposseits sense lògiques de consum, de comportaments irracionals per als economistes... però quina era aquesta irracionalitat?
Allà per la “revolució industrial” els empresaris es queixaven...
“si hi ha bona collita (de forment), baixen els preus, i els pobres no treballen tant”

sense consum ni oci mercantilitzat, sols treballaven per tenir pa i beguda (d’eixa que alegra), la moralina fàctica recriminava els borratxins, els que seguíen el sant dilluns o dilluns blau (dia per descansar la melopea del dia de festa) d’abstèmistes i disciplines laborals... (di no a la droga)

“per a que volem una casaca de seda si tenim que seguir descalços???”

abans no hi havíen depressions... perque? Per l’expectativa. Sense aquesta no estalviem misèries per comprar casaques i ilusions de gloria amb peus de fang (ningú s’ha fet ric treballant)

ara el món es capgira
les necessitats creades ens disciplinen
baix la il.lusió de posseïr-les,
es l’empresari el qui prescindeix del treballador
venem la vida a canvi de “coses”
que ens plenen uns instants fins deixar un buit per altres de noves

treballa, no qüestiones, apura el salari fins la nova subsistència
felicitat” de cop, amargor en lletres i interessos

es la conducta adquisitiva, es l’ofensiva del mercat
entra a tots els temples, penetra tota relació social
que violada esdevé “activitat econòmica
amb plusvàlua i cost d'oportunitat

fins on arribarà la lògica (logica?) del màxim benefici?
Ja pots pagar per respirar, per fer-te una foto, per a que et donen un consell o per compartir una “amistat”...

.. i el dia que totes les relacions que tinga siguen econòmiques, per favor

pegam UN TIR AL CAP (que jo t’ho pague)

divendres, 15 d’agost de 2008

Del pou clar i el racisme visceral

M'han tancat el fotolog, després de temps de deixar de penjar coses... i l'única explicació es un comentari que he posat, arrel d'un tal "alquimia" que exposava les seves idees sobre els immigrants.

el seu comentari era tot un prototip, que expressa per escrit el racisme latent en molts veins nostres. M'ha posat de mala sang que algun personatge haja esborrat un espai al que he estat durant dos anys penjant fotografíes i escrits, on en cap moment he censurat cap opinió ni he "denunciat" a cap persona, per oposada que fora la seva opinió. Però més mala sang m'ha entrat quan he trobat aquest mateix compentari repartit per ahi, i comporvar que poques eren les opinions que es lliuraven d'aquestes actituds.

En roig, hi han les coses que va dient...

No estoy en contra de la inmigración.
Estoy a favor de la integración.
Pero no admito que vengan de fuera a cambiar mi forma de vida.

1-. Visc a la mateixa ciutat, i no comprenc allò que dius de canviar la teva forma de vida. En cap moment he tingut que canviar els meus habits. Els musulmans ens han obligat a portar vel, no beure alcohol o no menjar porc?? es de veres que amb l'immigració hi han tendes distintes, on pots comprar ingredients per cuinar plats d'altres cultures i paisos, han proliferat els kebabs, els restaurants xinesos... però, això canvia la teva forma de vida? estas obligat a anar-hi? vas al mercadona i no trobes fartons i orxata?

O et refereixes a quelcom més cultural... per exèmple, vas al cinema i tot està en un idioma extranger?, vas a comprar roba i sols trobes ponxos del perú? t'impedeixen penjar el llançol del santíssim crist? Nosaltres portarem l'inquisició i el catolicisme a l'amèrica llatina, allò si que era una imposició i un canvi radical de les formes de vida, amb genocidi inclòs i no multitud de gent que deixa tot el que te per a trobar una feina precaria a un lloc on no el volen.

La integració significa convivència i adaptació al funcionament social, no que facen paella els diumenges s'apunten a una comparsa (eixa es altra... com seguiria aquest raonament si s'apuntaren massivament a les comparses???).

Primero entraron gratis al Polideportivo. Y acabaron usando la piscina y las duchas para lavarse y no gastarse un duro-
Y entonces, la mitad de paisanos se borraron del Polideportivo.

Magnífic. Quan aquest rumor "campava a sus anchas" jo solía anar al poliesportiu. NO vaig vore mai res semblant... i en cas que això ocorreguera, no es possible que hi haguera algo dels serveis socials per enmig? i que gent del poble també es beneficiara d'això?. No, es molt més lògic pensar que tots els immigrants i gent de pell extranya podía entrar gratis.
Clar a més a més es dutxaven gratis, serà possible? tota la gent del poble dutxant-se a casa per a estalviar diners a l'ajuntament i ells gastant les dutxes!! meeera!
I clar, conseqüència lògica d'això, es que la mitat de "paisanos" s'esborraren del poliesportiu. D'on has tret les dades? del INE? Això es integració per a tu? borrarse d'un lloc perque també s'hi dutxen immigrants?.

Entonces decidieron que tanto paisanos como inmigrantes debían pagar entrada. Y todos los inmigrantes dejaron de ir.

Y les dio por el Pou Clar, un espacio natural donde cada dia que voy veo familias enteras, sombrillas, hamacas, neveras, flotadores, colchonetas, e incluso una barca a remos.

¿Que está pasando? ¿Lo que no han hecho nunca los habitantes de Ontinyent lo estan haciendo los que vienen de fuera?
Altra vegada dones un exèmple del que es per a tu integració (que pareix ser un concèpte molt ampli). Porte molts anys anant al pou clar, i sempre he vist a famílies senceres que anaven a passar el dia o banyar-se una estona. Entre aquestos hi havíen qui duien sombrilles, neveretes, barquetes.... La gent del poble tambe anava a peixcar i jo tinc un amic ( ontinyentí de tota la vida) que hi va amb el caiac i pega una volteta... Crec que tot el que has dit i més coses les he vistes fer a gent del poble, perqué ells no poden fer-ho i tu si?

Busca fotografíes dels anys 60 i 70 del pou clar i el pou l'olleta. Saps el que trobaríes? En aquells anys no hi havíen tantes casetes-piscina, i moltes famílies del poble passaven el dia en aquestos paratges. En recorde una (no l'he trobada a internet) on el pou l'Olleta pareix una platja, amb tot de domingueros que hi passaven el dia.

Repito, no estoy en contra de la inmigración, pero creo que esto llega al nivel de insulto.
Te paseas por el pou clar a las 4 de la tarde y ¿que ves? 40 niños sudamericanos, un monton de colchonetas que te impiden nadar, o saltar desde las rocas como hemos hecho desde que tenemos memoria, y basura. Mucha basura.


Et molesta la visió? es insultant? Com pot ser insultant si despres dius que no eres racista?
En tot l'estiu encara no he vist a ningú que no puguera tirar-se de les penyetes per cap "monton de colchonetas", ni que no puguera nadar.... Es cert que està molt ple, i que de vegades es fa difícil aparcar, però tens lloc per a posar-te, banyarte i tirar-te des d'on vullgues. I pel que dius de la memòria, recorde fa uns anys, abans que s'assecara, que allò estava molt buit. Si està tranquil s'està més a gust, es cert, però crec que quan més gent el disfrute millor.


I d'altra banda, que dius de les platges plenes d'alemanys, anglesos, holadesos i sueques que venen a emborratxarse i vomitar-ho tot? eixos no fan mal no? i tampoc massifiquen els paratges, ni deixen tonellades de residus? per favor...

Y esto pasa desde hace poco tiempo. Unos años. No recuerdo ver ni uno hace 5 o 6 años. Claro, el polideportivo era gratuito para ellos.

Clar, no hi ha altra explicació, com que no podien banyarse al poliesportiu ara van al pouclar, perque no tindran ni aigua en casa no? I fa sis anys no en veies ni un? Jo recorde anar amb el meu amic Dahi, i no passava res, no vaig vore a ningú que s'en anara del lloc per la seva presència, però alla tu amb les teves brillants deduccions.

Hay que integrar, facilitar la vida de los que vienen de fuera... ¿pero ésto?
¿O es que cuentan mas los votos de los inmigrantes que de los paisanos?

Ací ja toques sostre...els immigrants no voten, no tenen drets polítics. Però que es el que insinues amb tot això? que els polítics hauríen de prendre mesures al respècte? un camp de concentració que facilite la vida i l'accés al treball?


I tu no eres racista, ni el xaval del metro (ell també negava ser racista), però el que si que he vist al pou clar ha sigut "paisanos" que dius tu amb actituds obertament racistes, dient "Vuelve a tu país!!" a un xiquet de 12 anys (que valents no?) i coses per l'estil.

El racisme es quelcom subterràni, inconscient, que pot sorprendre a més d'un en ell mateix, i ràpidament negarà que això siga racisme... aleshores que es?
Aquestes actituds i mentalitats poden dur a coses molt més greu que simples insults, les agressions i la discriminació es justifiquen en aquestes actituds col.lectives contra allò extrany.

Hui es això, demà potser una agressió, o qui sap si un "el Ejido II".





dilluns, 11 d’agost de 2008

Festes, banyistes i acèrrims "del terreno"

S’acosten festes i el maleït setembre, que enguany ve agredolç. Com ja passa des de fa uns anys tenim la comparsa alternativa, que pareix que enguany torna a tindre quasi 200 borratxos a les seves files.

L’oposició que genera per part d’alguns “festers” resulta si mes no curiosa, no ho veuen amb bons ulls, que voleu fer?. Les motivacions de cadascú per a participar-hi son diverses, i recorden més a la cançó “hemos venido a emborracharnos, el resultado nos da igual” que a cap reivindicació polititzada.

35 euros son diners, però res comparat amb el que es paga a una comparsa “normal”.

Quin es el sentit dels moros i cristians, quin es el seu missatge, com ha arribat fins on està ara?

El sentit d’una festa es pot trobar en el sentit de comunitat, en retrobar a tots els coneguts en un ambient distés i perque no, alcoholitzat, passar-ho be. En tot açò quina necessitat hi ha d’ostentar?

Estar una setmana a “tutti plen” dir que vas a dinar i sopar no-se-on, sopant amb una banda de música darrere l’orella i que la gent pense (es a dir, col.laborar amb el nivell intel.lectual del país).... l’esperit del fester de cafe, copa i puro.

Que passa quan aquest ritme imposa cues invisibles?, les barreres econòmiques que es deriven d’una despesa sense trellat; una banda sencera tocant per una filà, carrosses milionaries i tanta pompa que fa de l’entra una de les coses més avorrides que se m’ocurreixen del meu poble?.

Es tot un símbol, una festa popular des-popularitzada i gent que treballa tot l’any per cremar una setmana (essència del que es ser valencià). Son festes per a quí? Per a qui es fester, els altres sols mirem, som espectadors del seu “jolgorio”.

Les vies porten massa lluny, deixeu-me baixar del tren.

Hi ha molts “acèrrims” solts, d’aquells que treuen el trabuc, dels de “no us haurien de deixar fer això”... quin es el seu raonament per arribar fins ací? Sols podem tenir festes si paguem un dineral? I si es així... a qui tinc de pagar per divertir-me ?

Fa falta una assegurança per anar pel carrer disfressat? Fa falta una banda de música per a tu soles per a fer la festa?...

una llegenda urbana diu que poden denunciar-te si vas en xil.laba durant les festes... m’agradaria vore-ho algun dia, un fester amb el seu caliquenyo a la policia nacional...

- vull denunciar que aquell duia xilaba sin ser de una comparsa.

- Si?Esta usted seguro? Como es posible? Ahora mismo llamo al Juez Garzón, las fuerzas especiales estan de camino.

Altra festa es possible, amb capitans que no ho son per tindre una morterada a les butjaques; un contrabando en l’idioma pròpi (i no amb aquell “moro barbudo” amb l’accent característic) i amb una actuació igual de desastrosa però conscient d’això; una carrossa feta pels mateixos membres de la comparsa, una festa participativa...

Us deixe amb el vídeo del contrabando de l’any passat...