dimarts, 26 de maig de 2009

provocacions

Pareix que a Corea del Nord han fet una prova nuclear que ha inflamat el teatre de les relacions internacionals...

No soc partidari d’aquest tipus de proves i armaments però fa molta gràcia la forma en que es planteja la informació que passa ràpidament de notícia a opinió, que adjunta l’adjectiu correcte a cada nova informació, per fer-nos més fàcil l’encasellat (el de bons i dolents, sense aquell gris confús que no saps per on camina...)

“Desafio nuclear” (¡!!!!!) que pareix el nom d’un telefilm cutre sobre la guerra freda. Pareix?

Creix l’alarma; Japó i Corea del Sud protesten, als mitjans diuen que aquesta explosió hauria tingut la mateixa potència que la Bomba llançada per a Hiroshima al 1945... amb això no volen insinuar que la seva potència siga prehistòrica (comparada amb el que deu hi haure guardat per ahi), ni (menys encara) que EEUU ha estat l’unic país en utilitzar aquest armament contra població civil...

La percepció mediatitzada ho interpreta ràpidament com una provocació, com un tanteig cap a EEUU (a vore que fa Obama...). Ara be, tenim exèmples d’aquesta tensió nuclear en el passat, i cal preguntar-se quin es el paper d’aquest armament (la por, la diplomàcia i la pau)

Sembla curiós rel.lacionar l’armament més destructiu amb la pau, però anem a vore com funcionà durant la guerra freda;

Les grans potències, armades fins les dents, mantenien una retòrica agressiva de cara a la galería. Això va dur a la « por nuclear », una tupida cortina de fum que fou molt útil a la classe política.

Al mateix temps que els arsenals es plenaven de bombes nuclears, va apareixer el concepte de “destrucció mutua assegurada”, és a dir, la guerra nuclear tindria un cost (en % de població) inassumible per a cap estat.

L’armament nuclear va fer que aquestes potències mai s’enfrontaren directament en una “guerra total”, el seu paper va passar a ser diplomàtic, una eina de pressió, una amenaça pendent sobre qualsevol opositor que no en tinga...

Com pot ser un desafiament als EEUU si l’abast dels missils que estan provant els coreans apenes apleguen fins Japó?

Corea és un dels estats del “eix del mal” (terme que tracta de recordar a l’altre “eje”), però des de que va apareixer aquest eix l´únic agressor malvat que hem vist ha estat l’inquisidor; bloquejant econòmicament, envaint miltarment, utilitzant armament “il.legal” contra població civil, obviant les convencions i aplicant tortures...

Però no, això no és vist com a provocació per els nostres tertulians i periodistes de PACOTILLA...pareix que de tant vore pelis d’inevitable bandera creuen que aspanya es una més de les estrelles i ansien vore els marines repartint llenya

dijous, 14 de maig de 2009

Un error tremendament humà

Ahir es va cel.lebrar la final de la “copa del Rey” al Mestalla. Pareix ser que en sonar l’himne nasional les aficcions dels dos finalistes es posaren a xiular com a protesta; tot un esdeveniment separatista presidit per Juanca....

Un “error humà” va impedir que es veiera el que va passar durant l’emissió segons un comunicat emés per TVE.
És un error que silència disconformitats, errors humans encadenats que arriben en el moment just;

La sort, la fortuna, el destí (qui sap?), si ens passara a qualsevol de nosaltres podríem malpensar, indagar en les raons de tanta casualitat, inclús caure en la conspiranioa... però som plebeus i ignorem la sort dels reis taumaturgs. El rei naix amb una flor en el cul, ell és el paradigma de la sort ( coneixeu algú amb més sort que un rei?)...

I sols després de pensar en la cadena d’errors humans que ho fan possible podem ser conscients del stock d’atzar que porta per aura;
De repent tots els càmeres van deixar “fora de plano” la majoria dels aficcionats per centrar-se justament en els més paraets ( de seguida s’en adonaren del seu error ja que a la resta del partit si que enfocaven l’exaltació i hooliganisme valorats en tot esdeveniment futbolístic...)
Per una extranya raó, les pistes d’audio de TOTES les càmeres del estadi van quedar inutilitzades; l’excés de soroll sobrepassà el llindar sensitiu dels equips...
L’equip tècnic i els comentaristes (que es veu que mai havíen vist una final de res) no sabien res del himne ( hem d’agraïr que després de la primera errada els comunicaren lo de l’entrega de les copes...) i van decidir fer unes connexions en dirècte que ja estaven preparades...

Errors humans, res més.... i ara mira, han creat polèmica d’una simple anècdota (com quan cremaren les fotos del rei a Girona) apagant el foc amb gasolina...

Ara veiem els opinolegs esportius dient que fou un comportament vergonyós per part de les aficcions ; que si és una manca de respècte a la resta d’aficcions del estat, qué si açò és futbol i s’ha de mantindre la política al marge...
Com tenen la cara tan dura? De quina falta de respècte estem parlant?
De la de xiular un himne que no et representa? Sabieu que a Euskadi els referendums no van acceptar la constitució espanyola ni l’entrada a l’OTAN?

Cucharas con hondas y una sonrisa

I perqué li falten el respècte a la resta d’aficcionats? Acàs sonava l’himne del Almería?
si la política no te res a veure amb el futbòl... perqué es diu copa del Rey i abans era del “Generalisimo”?

Tot acte públic on algú és aclamat i aplaudit implica una possibilitat que sovint passem per alt, la desaprovació, la disconformitat... el xiulit.
Però estem massa idiotitizats per decidir, per ignorar aquell cartell lluminos que ens diu “aplauso”.
Al 1931, les principals ciutats espanyoles van deixar d’aplaudir i el rei va fer les maletes, ahir no van poder fer res per evitar l’escarni, però aquesta serà una de les poques ocasions en les que els xiulets són capaços d’esquivar la censura, els filtres, i la vida de Mr Marshall, de benvinguda en benvinguda, on tot són flors i bones paraules, l’aplaudiment al rei taumaturg que amb la sola presència exalta les masses sense tindre cap més habilitat ni qualitat personal que la sang que corre per les seves venes.

dimarts, 12 de maig de 2009

Cicle de conferències sobre Palestina a Torrent

Iep!
ací us deixe un cicle de xarrades que es farà a Torrent durant el mes de Maig;

Hi participen Anaclet Pons (Universitat de València) que parlarà dels origens del conflicte

i Lola Bañon, periodista que ha treballat a la zona i ha sigut membre de la UNRWA (comissió de les nacions unides per als refugiats..

salut!!!