dijous, 30 de desembre de 2010

AVE València-Alcoi



El Ave Madrid Valencia és la panacea del ferrocarril, amb ell tots entrem al s.XXI de les comunicacions.. tots?
No! una aldea d'irreductibles aborigens es ressisteix a aquestes tecnologíes i manté el traçat original del s.XIX, és el regional Alcoi- València, que estàn deixant morir (és poc competitiu amb les autovies que pareixen més senzilles de fer per a alguns)...

Quants quilòmetres de velocitat alta (no alta velocitat), regionals i rodalies s'hagueren pogut fer amb el que s'han deixat en l'ave? l'ave vertebra el territòri o passa de llarg de per totes les poblacions que no són "capitals importants"?...

dissabte, 25 de desembre de 2010

Felicitació nadalenca del PP... menuda tribu!

Si si... us deixe amb una versió de la campanya nadalenca del PP, això si que és una tribu.

dissabte, 18 de desembre de 2010

Canal 9 manippula; il Campsvalino Rampante

Més remescles desinformatives de C9. En aquesta entrega abordem l'arribada de l'alta velocitat ferroviaria i l'idili entre la generalitat valenciana i Ferrari ( un cotxe tan valencià com l'arròs i tartana).



Atònits si, així ens hem quedat, però no per és per l' "espectacle" de ferrari. L'espectacle el protagonitzen els "periodistes" que amb el seu entusiasme per la cultura del tunning (el cavalino rampante!), és un honor.. que dic, un privilègi, això de poder vore un ferrari derrapant per l'Albereda pulveritzant les limitacions de velocitat i soroll mentre la policía local talla el trànsit (si, eixe exèrcit de recaptació municipal que va multant a tort i a dret).
Més espectacular encara, és l'actuació de la generalitat, que no contenta en convertir les ciutats valencianes en circuits i barres de bar, ara vol crear un "parc ferrari" (emulant èxits com els de terra mítica). És una costum del president la d'acostar al poble les coses bones de la vida, és un robin hood que copia costums als rics i les transmet al poble; la vela, el golf i ara, els ferraris.
Aquest entusiasme l'ha dut en més d'una ocasió a fer el ridícul, una de tantes la podem vore al video quan Camps i Rita "rescaten" als pilots de Ferrari. Els de Canal 9 (que també són uns entusiastes) diuen "de sobte el vehicle s'en ix de la pìsta i queda atrapat en la grada davant l'atònita mirada de milers d'aficcionats".
Si observem les imatges podem vore per què estaven atònits els aficcionats, no és que s'en eixiren de la pista per la velocitat, més bé s'en entren a la grava a 15 km/h saludant mentre Camps i Rita, que els xuplaven roda, es queden esperant-se a la pista.
 Els pilots no sabíen que es quedaríen estacats?
Ho havía previst Camps, gràcies a la seva clarividència?

És un mistèri, però a nosaltres ens pareix una ridícula escenificació que posa en evidència un cop més la minsa separació existent entre el món dels negòcis i la política al nostre país.

dilluns, 22 de novembre de 2010

Videclip pirata "Seguro que saben algo",,, per als recremats que rebroten!



Algunes imatges del que ha quedat després de l'incendi amb música de Banda Jachis (los intereses creados)...i es que encara que no troben als culpables hi ha coses que sempre venen al cap.
De Colombo i la senyora Fletxer hem aprés que en tot crim s'ha de buscar el mòvil, els motius que dugueren el foc a tres llocs concrets, i per això busquen els interessos i conflictes, coincidències...

diumenge, 21 de novembre de 2010

Canal 9 maniPPula; " Els VIP; humans o superhomes?"


Una mostra més de l'imaginari que promou canal 9; festes "exclusives" VIP i esnobisme . En una rampellada xovinista, deixen ben clar que la "comunitat" no es queda enrere dels referents mundials del "glamour" (marbella ) i mostrar que també tenim personatges que despilfarren centenars d'euros en luxes i festes endogamiques.
Un element curiós enmig d'aquesta apologia de l'esnobisme, és l'ús que es fa de l'umbracle de les arts i les ciencies, transformat en garito per a gent fina. Aquest espai d'un complex que hauría d'acostar la cultura i el coneixement a tota la societat s'ha transformat en un decorat, en l'atretzo perfècte per a que celebren els seus guateques, carreres de cavalls...
el que faça falta per atraure millonetis i gent "de qualitat"...

i mentrestant, per ací, va com va.

diumenge, 10 d’octubre de 2010

canal 9 manippula, spot informatius

Un parell d'spots retocats de noticies nou...


dimarts, 5 d’octubre de 2010

Canal 9 manippula; "Veles eVents"

Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
El poble i la veritat contra d'ells veig armar;
Blasco e Rita , los deuen subvenir
ab llurs amics Motes e Maribel
fent humils precs al vent de la Rua
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.


diumenge, 3 d’octubre de 2010

Re- cremats II



L'erosió...


dijous, 23 de setembre de 2010

Re- cremats, tots els colors del gris



Hem perdut en un instant el que només tornarà amb el pas dels anys, de moment hi han algunes iniciatives curioses, i altres de típiques, com els 15 milions que posa camps ( i que ara vorem com reparteixen, no acabe açò com lo de la protecció civil italiana).

Més que en les papanatistiques promeses polítiques, el que caldría és afegir-se a la iniciativa que de la colla ecologista l'arrel, que està organitzant a la gent per dur a terme diverses tasques (preparació de vivers, barreres contra l'erosió, etc...). De moment han quedat per a aquest dissabte a diversos llocs (més informació a http://arrel-ecologista.blogspot.com/)

Perque aquestes coses no s'arreglen amb diners, sinó amb el pas del temps i el treball de formiga de tots els qui estimem el paissatge.

dilluns, 12 de juliol de 2010

Canal 9, la tienda en casa



Un exèmple més de propaganda institucional descarada de Canal 9, res de nou.

dissabte, 10 de juliol de 2010

Les escombreries, eixe nitxo de corrupció.

El món es divideix en nitxos de mercat, espais de benefici que van obrint a base de privatitzacions i operacions intelectuals d'allò més diverses que van descobrint els pioners de la mercantilització universal.
Un d'aquestos nitxos és el de les escombreries i l'enorme pressupost que es dedica al seu tractament, que ha motivat l'interés de més d'un espavilat i podem assenyalar com un "nitxo de corrupció" més dels que tenim al cementiri valencià (urbanisme, obres públiques, "esdeveniments"....).



Les escombreries, allò que no vol ningú i que representen un greu problema ambiental han estat una font d'ingressos "clàssica" per a emprenedors napolitans... la iniciativa privada soluciona un problema que no pot resoldre una administració dèbil, tots ixen guanyant (econòmicament) i no importa com quede el territòri ("si no ho faig jo ho faria un altre"). El nostre imaginari situa aquestes històries en altres latituds, comandades per sopranos i camorristes, tot un món de película que pareix que s'ha escapat de la "ciudad de la luz".

L'objectiu dels nostres camorristes és el mateix, enriquir-se a qualsevol preu, engreixant la màquinaria a base de regals i diners; penetren les institucions i en buiden les arques des de dins amb contractes públics "apanyats"... per tractar les escombreries de la "Vega Baja" hi havien 9'5 milions d'euros al any (190 en 20 anys), els terrenys de l'abocador canviaren en l'ultim moment per a construir-se a uns terrenys comprats al 2007 per un dels empresaris emprenedors i cobraven de l'administració una quantitat per tona tractada (a internet es poden trobar denuncies ciutadanes sobre el "tractament" de les escombreries que es fa en algun abocador de la província d'Alacant).

I és que la violència és la part més vistosa i cinematogràfica de les màfies, però el seu poder real es troba en els negocis , en la ingent capacitat per actuar al marge de la llei generant beneficis milionaris amb total impunitat...

dimecres, 2 de juny de 2010

Datils tacats de sang.



En un món globalitzat ho tenim tot més a prop que no ens pensem, a la verdureria de la cantonada trobem dàtils israelians, dolcets i apegalosos com tots, però tan bruts de sang com els diamants o la cocaina.
Aquestos però, arriben ací sense cap impediment, els trobem entre tomaques i bajoques, com si res, sense notar l'aspre resgust que deixa la sang.

Us propose un joc que te la seua gràcia; es tracta de trobar aquestos dàtils, no és molt complicat i ben segur que abans del tercer intent n'heu trobat alguna caixa. Tot seguit comprarem algunes verdures que ens fajen falta i per acabar, mig quilet de dàtils...
Quan ja estiguen pesats i a la bossa, ens interessarem per la seva procedència...
- I estos d'on venen? D'elx?
- No, estos els porten d'Israel, ja voràs que gustosos que paren....
- D'Israel? Ufff... pos no m'els quedaré, no m'agrada el gust de la sang... si de cas els traus que no els vull.
-Perquè?
-... (ací ve la part on expliquem que no volem col.laborar en tot això, i que si fa el favor de dur-ne d'altre lloc, ja tornarem un altre dia)

Imagineu que passa a totes les verdureries, i que aquestes es queixen als distribuidors i busquen nous proveidors.... Imagineu que no només passa amb els dàtils, també amb la resta d'exportacions israelianes, i amb els artistes, esportistes, polítics....
És una quimera, però és més real que l'ONU i el tribunal penal internacional.

El futur està... a la nostra butxaca.

dilluns, 31 de maig de 2010

no tenen nom

Israel és un estat criminal. Quina serà la resposta de la comunitat internacional davant l’agressió que acaba de perpetrar?

A les massacres i assassinats de palestins ja ens tenen acostumats i les acompanyen sempre d’acusacions que les situen dins la guerra del terror, no importa, la vostra estupidesa no us permet vore més enllà.

Però ara la jugada és ben clara, els vaixells estaven a aigües internacionals, duien banderes blanques i entre els tripulants hi havía parlamentaris occidentals, premis nobel de la pau i organitzacions humanitàries que duien ajuda a Gaza. Han ignorat les banderes blanques i han pres a sang i foc les embarcacions deixant un rastre de morts i ferits.

Quina serà la reacció dels nostres governants? Seguiran mantenint els acords comercials tacats de sang? Israel seguirà participant a les competicions europees? Els responsables polítics i materials d’aquesta escabetxina restaran impunes i podran vindre a fer turisme i negocis? On està el tribunal penal internacional i les nacions Unides?

Segurament tot seguirà igual, és una altra gota però pareix que el got és foradat, condemnaran solemnement l’atac i demanaran explicacions a l’ambaixada....

Ja sabem quines son les seves explicacions; han acusat als vaixells de formar part de la “yihad global” i col.laborar amb organitzacions terroristes, per acabar-ho d’adobar han dit que duien armes als vaixells... Les acusacions no mereixen molta credibilitat, en la mateixa roda de premsa han lamentat els morts, tot assenyalant que han “fet tot el possible per evitar la violència”(una altra mostra del recargolat cinisme que els caracteritza).

L’única cosa que podem fer, davant la covardia dels diplomàtics, és emprendre el boicot a tot allò que vinga d’Israel mentre continua mantenint l’ocupació de Palestina i la violació sistemàtica dels drets humans en aquestos territoris. Els Israelians ja es senten aïllats, per a ells no tenen importància les crítiques i condemnes internacionals...

Mantenir l’ocupació és molt car, i amb cada compra que fem de productes israelians estem contribuint a finançar aquesta organització terrorista.

Ara mateix per exemple, està arribant un vaixell setmanal al port de València procedent d’Israel, carregat de productes agrícoles; el nom de l’empresa es Agrexco i molts dels productes que exporten estan produïts per colons als territoris ocupats.

Si no voleu menjar tacat de sang eviteu els productes israelians (codi de barres començat per 729);

Mentrestant, anem a gaudir un cop més de l’espectacle de la impunitat i la inutilitat de les Nacions Unides, que amb les seves resolucions i bones intencions que no van enlloc.

dimarts, 11 de maig de 2010

Lina Insa: "tinc publireportatges gratis tots els dies"

Si, això ho va dir en el ple del dia 29 d'abril, i va afegir "sobretot en un mitjà de comunicació", no cal dir que tots sabem de quin parla, TVO, on en alguna ocasió ha aparegut en tres de les 5 o 6 "notícies" que solen fer.
Ara, i gràcies a les noves tecnologíes, no només tindrà els seus ansiats publireportatges, també tindrà videoclips. El primer, un clàssic, Lina ens versiona la versió dels Begees que van fer al informal; "el pelo pa'tras".
Ací teniu el document gràfic (tapeu-li els ulls al xiquet!)




Si a algú li pareix una manca de respecte el tractament que es dona a l'excelentissima en aquest montatge comuniquem:
Tots els dies ens falten al respecte i ens tracten d'imbècils amb el que anomenen informatius. A primera vista podríen pareixer, però no són més que propaganda el.lectoral descarada maquillada amb alguna catastrofe/succés escabrós (canal 9) o xorrada (TVO).

dimecres, 28 d’abril de 2010

Autoritat moral...

No, crec najwa no anava a un centre religiós... però te collons que es monte un debat de tal magnitud mediàtica (i que els centres fajen modificacions de reglament express(es) per deixar fora el vel islàmic...
tot això mentre a altres centres trobem la creu presidint les aules i religiosos/es impartint classe i imposant a la resta l'hora setmanal d'adoctrinament subvencionat.

la merda sempre s'esgola cap avall

divendres, 23 d’abril de 2010

TVO manippula de forma descarada.



Els mitjans locals no han tret res de la roda de premsa d'ahir.

Era d'esperar que tallaren al seu gust i ho adobaren amb una contrarèplica de Lina... però ni això, després de dedicar més de 5 minuts de notícia a embrutar la imatge del CLJO,
Teleontinyent no ha dedicat ni un segon a la roda de premsa d'ahir al informatiu d'aquest migdia... curiós per a un "escandol" de tal magnitud com la que auguraven els dos militants del PP.
ací teniu l'exèmple i quines han estat les seves notícies del dia

Ja ho sabiem, però aquest exèmple ens mostra fins on arriba la manippulació dels mitjans locals per part del PP, que no mostren el més mínim respecte al teixit associatiu ontinyentí (com no siga fester o purisimero).

dijous, 22 d’abril de 2010

Roda de Premsa CLJO davant les acusacions de Lina Insa, l'amiga dels joves.

Video amb la roda de premsa


Notícia a TVO (TeleLina)



Davant les greus acusacions llançades a la premsa per l'ajuntament d'Ontinyent i el director del IVAJ, on TVO no va traure cap reacció ni resposta de cap dels membres del CJLO (Consell local de la joventut).

Ací teniu la roda de premsa amb el comunicat del consell, on han aportat documentació amb tots els moviments bancaris i el desglossament de totes les despeses del any 2009.
Curiosament, no hi ha cap ingrés en aquest compte corresponent a la subvenció aprovada al pressupost de la generalitat que hauría d'haver ingressat el IVAJ.
Recordem que Adrián Ballester, director del IVAJ, s'ha preguntat per el lloc on estan eixos diners, que no apareixien enlloc.
Des del consistòri afirmen que el casal ha tancat per decisió unilateral del consell.
Amb 15.000 euros no hi havía pressupost per mantindre les activitats que es portaven a terme. A la documentació aportada es pot vore que la suma del sou i de les despeses de la seguretat social de la tècnica superen de bon tros aquest pressupost.
Aquesta retallada ( i les acusacions fetes als mitjans) no són més que un intent per carregar-se un organisme amb 20 anys d'història que integra 21 associacions d'ontinyent i constituia bona part de la política de joventut d'aquest municipi.

dimarts, 20 d’abril de 2010

Gürtel; polítics que no salten ni amb sotal



Estàn rodejats de merda que va esclatant a tort i a dret, però ells no destitueixen a ningú encara que aparega el seu nom a escandaloses llistes de regal i els seus governs hajen fet adjudicacions a dit per milions i milions d'euros, amb comissions milionàries com les de la visita del papa... i amb un poc de sort, els corruptes seguiràn al seu lloc repartint diners...

Correa va creixer amb el PP i es veu que hi ha massa fils que estirar, mentrestant, seguim a la cova dels 40 lladres.

diumenge, 18 d’abril de 2010

Canal 9 manippula; Cabanyal, "el conflicte enquistat"



Un altre recull desinformatiu de canal 9 sobre el cabanyal.
Seguint la costum, el PP apareix com únic defensor dels interessos dels valencians, i trobem abundants declaracions de membres del partit però fixeu-vos en el repertòri de micros que sempre els acompanya.... radio nou, canal 9 i, com a molt algun altre mitjà amic.
L'ordre d'aturar els enderrocs apareix com un atac als valencians per part del govern central, que impedeix les inversions que anava a fer la generalitat (els 60 milions de euros del pla confiança...)
Després, en un fragment dels "debats" DBT, podem vore a un personatge del ABC tractant de farsant al representant de salvem el cabanyal que va quedar inconscient durant la càrrega policial perque encara tenia les ulleres entre les mans...
En altre punt, una "analista política" de madrid (per a variar) compara el cabanyal amb el poblat chabolista de la Canyada Real....

No tenen vergonya, ni la coneixen,

divendres, 16 d’abril de 2010

Canal 9 ManiPPula; el plà Confiança (amb c de Camps)



En aquest nou episòdi anem a vore com presentar a Camps com el salvador del país amb les seves reunions on "arranca" d'europa 800 milions d'euros o la celebració del Plan Confianza amb tots els alcaldes del PP aplaudint al lider...

Per a variar, el president s'esmuny com una anguila de tots els mitjans que volen preguntar-li sobre el gürtel, però parla prou amb els mitjans del partit per llançar les seves reivindicacions i exigències.
Com poden exigir res aquestos personatges? És fàcil, els periodistes sempre són amics, fixeu-vos per exèmple en els arcs de micròfons dels periodistes... sempre canal 9, i si hi ha més, punto radio, la cope...etc... així s'assegura de no tindre cap pregunta incòmoda...

dijous, 15 d’abril de 2010

Camps, Canal 9 i la "guerra de l'aigua"



Un altre extracte de "notícies" de canal 9. Pareix que no tenen prou fum per a tapar el gurtel i llançen alarma amb el tema hídric. Camps apareix com el salvador de la patria, el. que va a donar la cara on faça falta.... és a bruseles fent "importants reunions" amb gent important"per a tractar temes com l'aigua , la sostenibilitat i el modelic urbanisme valencià...

Com a toc final (i no deixa de tindre gràcia) la celebració dels municipis turístics i un poc de publicitat de Benidorm, on pareix que van milions de persones cada any ( més que a Cuba) tot i ser una "conca deficitària"....

no tenen vergonya (ni la coneixen)

dijous, 8 d’abril de 2010

dimecres, 7 d’abril de 2010

Canal 9 ManiPPula; el debat sobre els enderrocaments del cabanyal

Notícies dels enderrocaments a canal 9 i fragments d'un "debat" on tracten de vore qui està més d'acord amb els enderrocaments. Els tertulians són periodistes de mitjans afins o inclús membres del PP; a Miguel angel muñoz el presenten com "analista polític".

Per acabar el resum desinformatiu trobem un publireportatge on canal nou ajuda a una inmobiliaria a vendre cases per internet...és el màrqueting directe, tombem el cabanyal i venem pisos (a prop de la platja) a castelló... publicitat superliminal

divendres, 2 d’abril de 2010

crucifixions de pasqua

Estem de pasques, ix al carrer perque si et quedes en casa hauràs de patir les tradicionals maratons de películes bíbliques (las sandalias del pescador,sanson i dalila)... vinga a escoltar escoltar aventures d'israelites i filisteus.

Isc al carrer i... merda ahi estan, pareix una manifestació del KKK, disfresses, ciris... estàn conmocionats, celebren el martiri del seu lider, que va morir per tots ells, hi ha gent que s'emociona, que plora, que toca a deu passejant un ciri amb solemnitat.

Estem en pasques, i israelites i filisteus estàn representant la setmana santa, enguany el director n'ha fet una versió, d'eixes que tant es duen al teatre, on veiem les històries classiques adaptades als temps que corren.
Rosari de màrtirs, un degoteig constant de morts, que apareixen de tant en tant arreu de Cisjordània; també a Gaza on fa poc que han tornat a entrar els tancs, ahir van bombardejar nou llocs distints i han ferit tres xiquets..
Però aquestos no moren per nosaltres, el que va morir tots per nosaltres ho va fer fa 2000 anys i en una creu. Per ell s'emocionem, plorem i eixim al carrer, però açò?

Açò ens importa una merda, no te res a vore... perqué preocupar-nos per les injustícies d'ara si podem ser les víctimes del passat? Aquesta setmana tots som jesus, i clar, després de vore els miracles que es gastava i el seu bon rollo... ell és pròxim, tots s'identifiquem amb el superheroi de la pel.lícula i els seus superpoders.

Les víctimes d'ara ens queden molt lluny, l'espai dels martiris és el mateix, però som incapaços de vore'l al darrere de tanta pel.lícula bíblica. I és que les pel.lícules ja ho deixen ben clar; jesus i els seus millors colegues estàn representats actors amb faccions europees, ells son els que tenen text, els que fan miracles, els que moren per nosaltres. La "massa" apareix com una peça més del atretzzo; les cases, el desert, els àrabs...

Estàn molt molt lluny, però ells també fan processons. Són processons amb màrtirs reals, no imaginaris, amb gent que crida indignada. Indignats per la mort, indignats per una ocupació que deixa als romans en una colla de Teletubies.
Nosaltres però, seguirem amb els ciris plorant al nostre amic imaginari.

dimarts, 16 de febrer de 2010

catòlics (una de frares)


aci us deixe una remescla de discurs eclesiastic...


L'esglesia catòlica és una de les institucions més poderoses i duradores de la història. Mitjançant el seu sistema de franquicies s'ha anat extenent "d'aquella manera", deixant un rastre d'intolerància, guerra i ignorancia.
Encara avui ens intenten imposar una forma de vore el món construida a base de rellegir contes de fa 2000 anys, guardians de la veritat i salvadors per a l'eternitat... les creences són respectables, i alguns missatges de son bons, però no s'ajusten del tot al comportament que tenen alhora d'imposar a tota la societat la seva forma de vida.
La religió que la cultive cadascú en el marc de la institució religiosa, i que cadascú faça el que crega convenient... els catòlics ja saben que tenen que fer per arribar a la vida eterna.

divendres, 22 de gener de 2010

Expo Sant Antoni 2010; Som sostenibles??

Demà s'inaugura l'exposició sobre la sosteniblitat que fem per les festes de sant antoni... ací deixe el segon anunci..

Aprofiteu que només estarà dissabte (vesprada) i diumenge (matí i vesprada)

salut!

dilluns, 18 de gener de 2010

Que fem amb el fem?




Tot i ser la paraula de moda, el creixement sostenible és una il.lusió, un truc publicitari al darrere del qual s’amaguen els majors sapastres... empreses del sector energètic destaquen en la particular cursa de sant silvestre a la que s’han abocat tots.

A les seves webs és fàcil trobar l’apartat de compromís amb l’entorn, Iberdrola es manifesta contra el canvi climàtic, gas natural es compromet a “ contribuir al crecimiento global sostenible, repsol parla del seu compromís amb l’ “energía sostenible”; per a Endesa, “desarrollo sostenible significa crecimiento”...

British Petroleum (BP) ha tingut fins i tot una visió ( a l’estil de Moisés el alpinista, o mahoma fent espeleo) on “La preocupación por el medio ambiente constituye uno de los valores asociados a nuestra marca i farden d’una estació de servei que tenen a alcalà d’Henares on reguen la gespa amb goteig funciona amb energía solar, eòlica i “ geotermica” (¡!!!) (al ritme que van acabarant amb un nobel de la pau i tot!)

A cap lloc apareixen informacions com la següent...

De tota l’energia que fem servir per alimentar les fàbriques, traslladar-nos, escalfar-nos, il·luminar, etc., un 77%

l’obtenim cremant carbó, gas o derivats del petroli (els combustibles fòssils); específicament del petrolin’obtenim un 44% (revista opcions, nº 10)

.La meitat del petroli mundial es destina al transport,


El mateix passa amb els productes d’alimentació; son els responsables dels problemes de gestió de residus (fins al punt que els seus lobbies modificaren el projecte d’una legislació sobre els envasos on el reciclatge passava de ser obligatòri i responsabilitat de les empreses a ser “possible” i pagat per l’estat...).

Aci deixe algunes dades per pensar ....

Al 1960 produiem 126 kg d’escombreries anuals per persona. Al 2004 en prodim 524 kg. En els últims deu anys els paisos europeus han augmentat el volum de residus per capita un 60 % .

El 70% d’aquestos residus es podríen reciclar però nosaltres llancem a les escombreries sense separar

El 59% del vidre

37% del paper i cartró (del cartró que es recicla, només un 17% procedeix de la recollida urbana, la resta es recollit per les empreses)

44% dels metalls

80% dels plastics.

(al estat espanyol)

Actualment entre un 80% i un 90% dels materials que utilitzem són no-renovables.

El cicle de vida dels productes, és cada cop més curt i els residus son alguna cosa més que envasos... En cadascuna de les etapes del sistema productiu estem alliberant contaminació i residus al mèdi ambient com si res..

Al darrere de cada producte sol hi haure també un viatge de centenars (o milers) de kilometres

Al any 2002 es van consumir 622.381,15 TM d’envasos de plastic d’ús domèstic; només es van recuperar 106.023 TM (un 17%)

Per 1kg de plastic reciclat estalviem 1’5kg d’emissions de CO2

El reciclat d’una llauna d’alumini estalvia el 90% de l’energía per a fer una de nova (i 9kg d’emissions de co2 per kg d’alumini).[1]

1kg de vidre reciclat --> 300 g CO2

1kg paper reciclat --> 900 g CO2

El paper i cartró representen un 21% del CO2 emés a l’estat espanyol[2]. Més del 40% de la fusta “talada” s’utilitza per fer paper[3].

un problema no es resol amb les mateixes maneres de pensar que l’han creat

albert einstein



[1] [1] Recomanacions de la OMS a la llista d’accions paliatives contra les emissions de Co2 2008

[2] Guia “actua” greenpeace pag.6

[3] guia Actua consum responsable p 34