dilluns, 24 de gener de 2011

Passat, present i futur de les nostres serres.


Aquest és el títol de l'exposició de Sant Antoni d'enguany, que podrem visitar el proper cap de setmana al local del barri de l'ermiteta.
Deixem el video promocional i us esperem per allí...
salut!

diumenge, 23 de gener de 2011

El raïm de la passivitat...

Primer van fer lo de Bolonya, però com que no ens agafava no vàrem fer res.
A Londres teniu els resultats.
Després va vindre la crisi i el rescat bancari, però com que tots tenien hipoteques ningú va dir res.
Més tard, fou el moment de la reforma laboral, i la de les pensions, però com que veiem molt lluny això de jubilar-nos, tampoc vam fer res.
Ara ve la segona fase de la bancarització de les caixes, però com que tot l'anterior ens donava igual, açò ens la repampinfla...

I de seguir dormint ens esperen més mals usos contemporànis, només cal buscar en el seu espill nord americà;
els fons de pensions, les assegurançes sanitàries (i la privatització encoberta de la sanitat pública, com a la Ribera)... els ulls els fan xirivies de pensar les oportunitats que s'amaguen al darrere de cada reforma, sense importar la irracionalitat del que fan.

Assistirem impassibles a l'eliminació de les caixes, i de la seva obra social, fent desapareixer un dels vestigis d'humanitat que li quedava al capitalisme... perquè al final de la correguda podem mirar el que passa en moments similars; les grans corporacions ixen enfortides, fagocitant la competència, els bancs es concentren i arrepleguen als que s'han perdut en l'espiral hipotecària (la banca sempre guanya).
I les condicions laborals es flexibilitzen, es submergeixen i degraden, fent d'això la "única sortida" a la situació, com si no existiren formes millors de funcionar.
A "Las uvas de la ira" que parla sobre la crisi dels 30', ja queda tot ben dit.

dimecres, 12 de gener de 2011

terra esclavitzada


Ací us deixe amb un dels temes que va tocar tashkenti al Festivern, li hem afegit imatges de Palestina, una de les moltes terres esclavitzades del nostre temps.

A poc a poc anirà apareguent al youtube la resta del concert....

salut!

dilluns, 10 de gener de 2011

decreixer

Ahir feren un docu sobre el consumisme on apareixía Serge Latouche, un dels teòrics del decreixement. En un moment determinat cita a Gandi per a definir l'origen de tots els mals en una dita que venia a ser...
" El món és prou gran per cobrir les necessitats de tots,
però és massa petit per l'avaricia d'alguns"

I és que el documental abordava el tema de l'obsolescència planificada, on els fabricants redueixen expressament el temps de vida dels seus productes per mantindre el ritme de consum; els exèmples resulten absurds per al sentit comú, però pareix que alguns no en tenen.
 Dupont va retirar les primeres calçes de Nylon perquè duraven massa i gastar diners investigant com fer-ne unes de més fluixes.
Epson instal.la un contador d'impressions que inutilitza la impresora quan arriba a un cert número i Apple va dissenyar les bateries dels primers Ipod expressament per a que s'espatllaren als 15 mesos.... (i totes les coses que ni s'imaginem...)
Perilles de llarga duració inventades a l'alemania de l'Est que van desapareixer amb la RDA....si, els comunistes seguien altre paradigma, els enginyers havien de cobrir les necessitats i buscaven productes duradors, allargant al màxim el seu temps de vida per evitar malbaratar la feina feta.
És lògic no? No, al món capitalista això és impensable.

Els gurus del paper verd parlen molt de la productivitat, al màxim rendiment de la mà d'obra, cal augmentar-la com siga. I ací estem, com el maquinista aquell de "mas madera" pegant voltes al tren de la bruixa de la productivitat, les hipoteques i la desocupació.

Si baixarem d'aquest tren, podríem fer números i algunes eqüacions..., estàn dient-nos que tenim que treballar més i millor (hiperproductius fins als 67), ja tenen l'exèrcit de reserva preparat i esperonant l'economía submergida.
El món s'ha mecanitzat fins a l'insospitat, i la gent que treballa ho fa més que mai... però per a que? per a produir productes amb data de caducitat que van plenant els abocadors. I les vides de totes les victimes del Taylorisme? La seva existència es reduirà a un moviment rutinari de sol a sol, fent un producte obsolescent i innecessàri.
Tot per a poder comprar el que realment fa falta per viure; menjar.